Blogia
Bajo Arboles Mojados

No dolerme

Vuelve el patito feo y reclama su trono.
El día anuncia tormenta y mi cabeza reclama venganzas.
    
    Mejor no dolerme más.

Hay polvo en mi escritorio. Crecen las montañas de trastos y propaganda, y regalos repetidos.
    
    Odio los regalos repetidos.
    
Mañana, siempre me digo, recogeré la mierda. Mañana estudiaré. Mañana no lloraré. Mañana dejaré de quererte.

6 comentarios

oroD -

Aixa: por cierto... no sé muy bien quién eres... ilumíname...

oroD -

Creo que con 3 palabras resumiré al máximo mi estado de ánimo: volvieron mis padres.

El final, aunque no se haya entendido muy bien, pretendía ser bonito...

Sole: sí, reclame cola-caos pronte...

Sole -

estic ací, encara que allí..o allí, encara que ací..al final l'estiu passa, i arriba setembre, i les primeres nits de frescor, i els primers cola-caos de l'hivern, i les xarraetes..tu i jo, i ningú mes.

aixa -

al final del cuento, el patito feo se convierte en cisne. Por si manaña lo lees.

besets!

kaveri -

La montaña rusa de Orod, más bien diría yo...

Fire_Walk_With_Me -

Aaaay...Los veranos de Orod, cómo no.
Pareces salido de una película de Eric Rohmer durante su época de la Nouvelle Vague!